L’espardenya neix de les fibres naturals que ens dona el jute, a partir d’aquí amb les seves fibres es realitza el fil i la trena de jute que ens serveix de base i sola de l’espardenya.

URDIR LA SOLA

Assentats en el banc d’espardenyer comencem a donar forma a la sola, la forma pot ser diferent segons el model o base que volguem. Per a saber la talla que volem realitzar tenim unes marques al banc que ens ajuden.

 

També ens podem ajudar d’una taula giratoria, i d’aquesta forma agilitzar el procés manual de donar forma a la sola. En aquesta taula ja tenim marcades les mesures per a poder fer les soles a la talla que pertoquen.

COSIR LA SOLA

El procés continua assentats al banc d’espardenyer, toca el torn de cosir la sola amb fil de jute o pita, important que sigui de 3 caps. Un cop preparat el fil per facilitar el seu enfilat, comencem per la part de taló i mica en mica anem traspassant de banda a banda l’espardenya amb una agulla de cosir espardenyes. 


Ens ajudem de “l’estaquilla” per a poder ajustar bé cada passada de cosit i poder donar forma a la sola de l’espardenya.

COSIR LA PALA I TALONERA (TANCAR O CLOURE)

A partir d’aquest moment passem a utilitzar un altra estri anomenat cavallet, el qual ens serveix per fixar la sola de l’espardenya i poder cosir les seves parts, pala i talonera. 


D’aquesta forma unim amb l’ajuda d’una agulla i didal de mà, la sola amb les seves parts (puntera i talonera) sent aquest procés artesanal un tret característic de les espardenyes fetes de forma manual.

ENVETAT / PASSAR

Aquest és el procés final per acabar les espardenyes, tallem la mesura necessària de veta, segons la talla de l’espardenya en necessitarem més o menys. 

Amb l’ajuda d’un punxó foradem prèviament la pala i talonera pels punts on passarem la veta.

Finalment amb l’agulla d’envetar o passar anem passant les vetes per l’espardenya per tal de donar-li la forma final.

Hi ha diferents models de passar, per exemple:

Pinxo / set vetes / tres tombs / traginer / carreter / vigatana

Aquest és el mateix model però segons la localització s’utilitza un nom o altre.

Taverner / tarragonina / tres vetes

Es caracteritza per tenir la puntera blanca.

Vallenca

La direcció de l’envetat va de davant a darrera i creuada a la punta, típica de Valls. Es diferencia de la igualadina pel fet de que aquesta última no es creua a la puntera. 

Existeixen molts altres tipus tals com palometa, milicià, valenciana…

Comentaris (0)

No hi ha comentaris